Si el Camprodon antic pot detectar-se...


Municipi:Camprodon
Comarca:Ripollès

testing image

Si el Camprodon antic pot detectar-se al passeig de la Trigona, medieval l'arc i les parets d'heura, el nou i del futur troba el seu símbol al camp de golf. I el passeig de Maristany d'alguna manera els resumeix tots: el foraster, el senyorial, el turístic, el de la facultat autòctona d'aprofitar la circumstància. Prodigiós passeig romàntic, espaiós, solitari, amb els altíssims pollancres, amb les cases esplèndides i els seus amples jardins de cedres, avets, pins. A Barcelona, el Doctor Robert, il·lustre també com a polític catalanista finisecular, enviava els seus pacients a prendre els aires de Camprodon. Així va créixer aquest passeig circumdat pels xalets de sòlides famílies burgeses. Les damisel·les delicades, els carruatges ufanosos, els senyorassos amb copalta. Els sospirs dels crepuscles... D'altres famílies més modestes s'instal·laven al mateix poble. I els excursionistes trescaven eufòrics pels caminois seguint la petja del pioner Cèsar August Torras.

Sens dubte, els vilatans només eren els seus servidors. No hi havia matrimonis mixtos. Però el temps treballa pels qui treballen. Ara l'entesa és bona, Camprodon els reuneix a tots, estiuejants i fills del poble. El Camprodon pacífic dels dies feiners d'hivern, a vegades cobert per la nevada, és ja diferent els dissabtes i diumenges. I un altre a l'estiu, perquè l'estiueig no sols continua, sinó que últimament creix, la gent mig cansada de la platja explotada fins al deliri i dirigint la seva atenció a la muntanya fresca i nova.

Durant la guerra civil una de les vil·les del passeig de Maristany, la de can García de Baix, fou requisada durant uns pocs mesos com a residència d'un altre metge i polític, Juan Negrín, president de l'últim govern de la II República espanyola, quan aquesta s'anava desfent, quan emigrava vençuda cap a França. A can García de Baix, davant els pollancres patèticament despullats per l'hivern, a Negrín li devia rodar el cap: ell era allí i en conseqüència aquella era la capital de la nació que governava! Absolutista, ferreny, Negrín enviava per ràdio des del passeig Maristany les soflames de la resistència enfront del feixisme... Requiescat in pace!