Gairebé cada migdia, després del tennis...


Obra:Els plaers ficticis (p. 33-34)
Municipi:Camprodon
Comarca:Ripollès

testing image

Gairebé cada migdia, després del tennis i el bany a la piscina de casa, en Frederic i els germans Falguera es vestien i baixaven al poble, a prendre l'aperitiu a l'Hotel Rigat.

Aquest hotel presideix una de les tres o quatre places importants que té Camprodon. Hi ha qui troba que és la més bonica; porta el nom oficial de Plaça del Doctor Robert (que diuen que va curar molts malalts de tuberculosi enviant-los a passar l'estiu a Camprodon, i així va posar de moda el poble com a centre d'estiueig), però la gent del poble en diu la plaça del mercat, o El Parat. Aquesta plaça és un espai recollit i frondós, de dimensions proporcionades, cobert de plàtans espessos i rabassuts. La Plaça del Doctor Robert va oferir a en Frederic la primera oportunitat d'exercir aquell ànim investigador que se li havia despertat dos anys abans, quan va veure per primera vegada Camprodon d'un punt elevat.

Des del primer moment, aquella plaça li va procurar un plaer estrany i intens, que no va saber exactament d'on procedia ni en què consistia. Se la mirava des dels balcons del Casal, als billars, mentre els altres jugaven partides de les quals ell havia quedat eliminat, i sentia un plaer d'orgull quedant-se allà dalt intentant descobrir —i veient-se intentar descobrir— el secret d'aquell àmbit ombriu i recollit.

Després, al cap d'uns dies, va creure descobrir que aquella emoció tan intensa que li suscitava la plaça procedia de la semblança entre aquell tros de vila i els poblets i estacions que ell construïa al llarg del tren elèctric amb què jugava de petit, tot sol a casa seva. La Plaça del Doctor Roben li feia recordar aquella sensació reconfortant d'un món perit i a l'abast, endreçat, pulcre, regit per intercanvis exactes i lleis eficaces. Un món que es podia entendre i controlar.