A Camprodon, els dos primers estius...


Municipi:Camprodon
Comarca:Ripollès

testing image

A Camprodon, els dos primers estius, els vam passar a la casa que en deien Can Faustina, en un carreró que sortia de la plaça del Prat i anava a parar a camp obert. Avui tota aque­lla banda —cap a la vall del Ter i en direcció a Llanars— és plena de cases i jardins; aleshores només hi havia prats verds i uns rengles de pollancs i, no gaire lluny de casa, un canal que portava aigua a la turbina d'una fàbrica. Per baixar del pis on érem al nostre jardinet —separat del dels altres veïns per unes troanes—, hi havia una escaleta a l'aire lliure, amb dos o tres replans. Però solíem anar, mes aviat, a algun prat veí, o a la plaça, ombrejada i tranquil·la. Al pis de sota hi vivien uns alemanys, els senyors Maurer; ell era un rellotger prou conegut a Barcelona, força alt i amb una gran barba blanca.

Quan havíem baixat del tren a Sant Joan de les Abadesses, preníem la diligència per anar fins a Camprodon. Una diligència no gaire gran, estirada per tres o quatre cavalleries. Era pintada d'un groc clar, i portava, darrere del pescant, el cupè de consuetud —com si diguéssim, el departament de primera classe— sense comunicació amb l'interior del cotxe i amb els seients de cara al sentit de la marxa; els de dintre, en canvi, li eren paral·lels, com els de les tartanes. A la baca, amb la càrrega, hi pujaven alguns passatgers escadussers. Per fer els catorze quilòmetres que hi ha fins a Camprodon, solíem estar-hi —amb una aturada a Sant Pau de Segúries— entre cinc quarts i una hora i mitja, que calia afegir a les cinc hores del viatge en tren, des de Barcelona.