Camprodon —Catalunya, al cap i a la fi...


Municipi:Camprodon
Comarca:Ripollès

testing image

Camprodon —Catalunya, al cap i a la fi— prové dels segles obscurs i lluitadors de la desfeta visigòtica i el seu unitarisme polític, de les ràtzies dels guerrers berebers manats per àrabs, de la Marca Hispànica d'aquella família Martel que de Poitiers a Girona va establir la frontera sud darrere la qual es formaria Europa, de la fe cristiana com a absolut, del massís feudalisme dels comtes ja catalans. Tot el que, traduït en pedra, és el romànic.

És el monestir de Sant Pere de Camprodon, amb el seu temple molt ben restaurat a la fi del segle passat, el primer terç d'aquest. Les cinc àbsides, el campanar quadrat, la nau de creu llatina. La seva descripció, però, no explica el seu equilibri geomètric, la seva fermesa, admirables fruits de tota conjuntura feliç, com aquesta de la pedra i el volum. Dos bisbes, els de Girona i Tortosa, i l'abat de Sant Joan de les Abadesses, consagraren l'església el 1169. Una altra, més petita i anterior, ho havia estat el 904 pel comte Sunyer i el bisbe Servus Dei. Orde de Sant Benet, la reforma de Cluny. Dels monjos deixats als monjos subjectes al rigor de la regla. I totes les vicissituds fins a arribar a la Guerra del Francès, que va assolar Sant Pere, i al 1835, que van marxar-ne els darrers frares. El seu interior ens transmet una aura de noblesa, de serenor.