Després passaren el pont de Sant Roc...


Obra:Els Pirineus màgics (p. 220-221)
Municipi:Camprodon
Comarca:Ripollès

testing image

Després passaren el pont de Sant Roc i veieren el pont romànic atrevit i audaç que desafiava l'abisme i deixava passar l'abundor de forta riuada. Passat el pontarró del Ritort remorós, desembocaren al carrer de València. N'Eulàlia sentí que se li agombolaven atropellats tots els records dels millors anys de la seva vida i que tornava a sentir els afanys i els virtuosis­mes dels seus disset anys. Havia llegit "A la recherche du temps perdu." També ella havia perdut els millors anys de la seva vida! El temps havia galopat fins a trobar-la ara a Camprodon en una aturada de la seva vida amb els trenta anys complerts.

Passava pel davant dels mateixos terrissaires que venien els tupins i les olles envernissades, dels ma­teixos basters que cosien les ventreres i els pitrals i les corretges dels muls, dels mateixos manyans que doblegaven i polien el ferro, dels passamaners que exhibien les mateixes cintes, brodats, rodets i didals, dels esclopers que buidaven i polien els troncs de freixe i remataven les vares de nusos per als traginers, dels confiters i dels apotecaris, tots afilerats a les dues voreres, sotmesos a una mateixa llei de vida que seguia monòtona els tocs de la parròquia en les festes, els bateigs, els enterraments i els casaments, tot ungit amb un cant d'eternitat. Arribaren a l'angle del carrer amb la plaça de la parròquia, un vell edifici del segle XII fet de pedres emmorenides, nues i afinades pels vents i per les neus i pluges persistents i inclements, ombrejada per plàtans centenaris.

N'Eulàlia aixecà el cap i veié els vells balcons de la casa que havia habitat en la seva jovenesa. Encara li semblava veure les cortines de fil cru amb serrells, com llavors s'estilaven, penjades dels ferros de les baranes, i es veia ella mateixa, somniadora, darrera de la vela ondulant, frisosa de treure el cap, d'amagat de la seva mare, perquè la veiés el pianista del pis del davant que executava la Pastoral, suggerint-li la visió dels prats dels voltants, de les pollancredes, dels colors, del cant del cucut i dels crits i del refilar de la tenora al mig dels prats de can Moya, en la tarda de l'aplec del mes d'agost.