Nit al Port de la Selva

Nit al Port de la Selva

Braç de terra difós com el record.

Tota la nit el poble és blanc i mira

una aigua nua en el seu port

i entre els palets la mar expira.

Joncar adormit a vora de la mar.

Bes pacient de la sal que s'atura.

Déu serva el raig humil del nostre esguard

i el nom de cada criatura.

Tota la nit el poble és blanc i absent

i és el gel de la lluna tan propici

que hom sembla entrar dins el pressentiment

de l'alba estranya del judici.

L'amor aquieta sa remor,

el vidre verd de l'aigua ja s'entela.

Elena, amor, amiga, abella i flor,

la barca de l'oblit alga la vela.