testing image

Queralbs

 

Tota la nit, al llosat,

la pluja bat.

Jo parlo baix amb mi,

davant l'espessa cara

que em torna el mirall. Què sóc?

Per culpa de qui,

ferida que no es tanca?

Per què per tota menja un mal

brossat de por?

Què no daria per la mare-selva,

pels gira-sols del vell carrer del Camp.

Què no daria per un tros de pa

menjat amb tu,

sols vora un foc,

mentre el vent xiula

i l'òliba xiula.

Plou a barrals. Dormen els carros

dessota el ràfec. El graner està ple,

vessant el trull.

Quan al matí les llandes

ferrisses de les rodes sotraguegin

per l'empedrat, començarà de nou

l'interminable, penetrant suplici

de perforar les negres galeries

del meu carbó, sense que mai no hi trobi

cap diamant.