Cotlliure jeu sobre un coixí de vegetació...


Obra:L'aperitiu (p. 641)
Indret:Castell
Municipi:Cotlliure
Comarca:Rosselló

testing image

Cotlliure jeu sobre un coixí de vegetació d'un verd torrat i d'un gris metàl·lic més aviat corrent que fascinador. El poble té la seva part històrica, un fort del segle XVIII amb tota la pedra i tota la geometria necessàries per a impressionar els déntols que treuen el morret fora de l'aigua. Com totes les construccions militars de França, aquest fort té aquella grandesa de pólvora. barrejada amb miques de cançó picant i animada, que a mi sempre m'ha agradat.

A més a més de la història, a Cotlliure hi ha les cebes, els alls, les espardenyes, el tabac, els pots d'anxoves, les camises excitants i les postals amb excrements de mosca de tot poble meridional que s'estima. Els cafès i els bars, sòrdids, es diuen noms del paradís, però la crisi mundial els ha espremut quatre gotes d'alegria i de Pernod autèntic d'abans de la guerra.

Les barques i l'element pescador, encara que tinguin molts punts de contacte amb la nostra gent de l'altra banda de frontera, agafen en aquests llocs de la Costa Vermella un aire més teatral, més engreixat i més de cara al turisme. Les dones sobretot senten encara els efectes d'una pintura pompier que avui ha passat de moda. Ja se sap que a França tot és terriblement reaccionari i arrapat a la tradició; les velles de Cotlliure es deixen créixer unes espatlles masculines i un ventre polièdric, es posen un hàbit de monja del temps de Madame de Maintenon i una mena de còfia blanca d'un tipisme furiós; i així aclofades a terra es dediquen a apedaçar xarxa, esperant el pinzell d'una anglesa sentimental o la màquina fotogràfica d'un senyor amb pantalons de golf i amb les galtes untades pel vermell de la innocència.