Oda al Rosselló


Obra:Itinerari espiritual (p. 111-113)
Indret:Força-ral
Municipi:Millars

testing image

Oda al Rosselló

 

Canto, dels Pirineus la terra catalana

bressol de la casa pairal,

on dels avis, la cendra al vent de tramuntana,

escampa pols d'amor i d'esperança blana

sobre secans i riberal.


 

De replec en replec el Rosselló camina,

dels cims canigonencs al mar,

i desplega dels sòls la beutat que il·lumina

un esclat radiós del qual es dissemina

l'engruna d'or sobre la llar.

 

Del castell Canigó dos baluards cabregen,

carenes fines davallant,

Corberes d'estany gris, Alberes que blavegen,

encastant la planura, on fils d'argent serpegen,

sang, de les hortes, borbollant.

 

Brolla del Canigó l'aigua pura i gelada,

descendint de graó en graó;

per les valls esquelleja una lliure ramada,

i dels boscos de pins, la nau, ombra inspirada,

hi parla cor a la raó.

 

Davallant secà a baix els ceps de vinya noble,

tenderols dels raïms daurats,

i la garriga, on resa un ermitatge, i el poble

del qual el campaneig de l'àngelus s'acobla

amb les pregàries dels serrats.

 

Com arlequí, sa plana amb pedaços s'abriga,

tauler de vinya, hortes i dalls,

la presseguera en flor, de papallons prodiga,

hi vela de rosat la maragda que irriga

un clapoteig de fins cristalls.

 

Canto, del claustre d'Elna el romànic missatge

i sant Martí de Canigó;

del Castellet en sang el noble i antic llinatge

i del gòtic palau el reial heretatge,

do de Mallorca i d'Aragó.

 

La platja d'argent gris on pel sorral s'amarra

descabellat un tamariu,

Cotlliure barca d'or que un braç d'Albera avara,

Banyuls, deu d'ambrosia on floreix l'atzavara

vora la cala on l'ona riu.

 

Canto, del Rosselló l'ardent i fina traça

i l'amor de ses llibertats,

la gran bandera d'or i de sang de la raça

la qual omple d'espers els fills de molta braça

i les filles d'ulls vellutats.

 

Quan entona la gent: «Muntanyes regalades»

o del «Pardal» el bell amor,

quan la rodona gira amb la sardana alada,

o refila la cobla antigues les albades,

la sang bombolla al nostre cor.

 

Als flancs dels Pirineus la terra catalana

obre el seu cor de bat a bat,

per recloure els amors de la terra germana,

sentiments i records que la fe sobirana

amb lletres de sang ha gravats.

 

La llengua, la llegenda i l'ermitatge on resa

la catalana processó,

la poesia ardent com la ginesta encesa,

i el sol, d'or i de sang, constel·len la puresa

de l'eterna tradició.