testing image

1944

 

En memòria de Pompeu Fabra, que visqué

l'amargor d'aquell any d'exili.

 

Deixeu-me arribar de nou

al rovell agredolç de la infància.

Perquè la nostra, no n'hi ha cap dubte,

anava confitada amb ametles amargues,

que ens les feien mastegar solemnement

amb cants gregorians -i dels altres.

Sovint, te trobaves glorificat

-quan gosaves desencaminar-te de l'ortòdoxia-

amb unes orelles desmesurades d'ase,

amb espasmòdics colps de fusta als dits

i amb grapats de claus a la boca.

Era aleshores quan una fel líquidament dolorosa

et gotejava per tota la carn

davant de tanta prova i test

de descarats valors abstractes.

I el cas és que -com sempre passa-

algun trempat xiquet agafava

l'estampeta de Galileu i,

en posar uns ulls intel·ligents,

els fotia a la cara la maliciosa frase:

«Mira que n'esteu d'errats, dèspotes de l'infern!».

I així, una nova i llarga lliçó d'impotència,

de vent negre i de bales perdudes

quedava penjada a la teua pell de la memòria.