Pompeu Fabra, a cent anys i uns dies


Municipi:Prada
Comarca:Conflent

testing image

Pompeu Fabra, a cent anys i uns dies

 

A dalt són els crescuts de cap i espasa;

a baix són els minvats de cop de peu.

De dalt a baix, un daltabaix, però a casa

som quatre i el Pompeu.

 

Qui pega, puja; qui no pega, baixa.

Qui paga, cuita; qui no paga, jeu.

Passant-nos el porró entre caixa i faixa,

a casa som quatre i el Pompeu.

 

Amb una flor d'un dia per tot riure,

amb un cardot d'un any pertot arreu,

amb una flor i un cardot per tot queviure,

a casa som quatre i el Pompeu.

 

Si em pregunteu si sóc feliç, afirmo

que potser sí potser no; si em pregunteu

si som feliços a casa, us confirmo:

a casa som quatre i el Pompeu.

 

Que per no viure de cenyida gorra,

ni morir de rovellat trofeu,

ni dir tan malament: quin temps que corre!,

a casa som quatre i el Pompeu.

 

Ha plogut i ben fort, no es veu un ase

ni els cavalls no són de sang ni els llums de seu.

Ha plogut i ben fort, però a casa

som quatre i el Pompeu.

 

Perquè la nou del coll ens jugui a bales,

perquè les bales facin dring de veu,

perquè la veu s'expressi sense tales,

a casa som quatre i el Pompeu.

 

I per poder anar tirant de mala gana,

i per poder anar vivint a cara o creu,

i per poder anar morint tal com Déu mana,

a casa som quatre i el Pompeu.

 

Que cadascú faci en pau la seva basa;

que cadascú es vengui el brou pel millor preu;

que cadascú s'esmoli el gep, però a casa

som quatre i el Pompeu!