El gra de mostassa

El gra de mostassa

Sospesaré els mots

amb unes balances,

que no pesi més

l'un que no pas l'altre.

Vaig amb peus de plom

esmerçant-hi traça,

no diré ni així-

ni en faré un gra massa,

car m'emprenc les coses

amb molta catxassa,

aniré tirant, passa

rere passa,

és allò que es diu:

el qui dia empeny

també un any traspassa.

Tinc una dicció

molt acompassada,

que el ciri és molt curt,

la processó llarga.

i jo no sé res

però he sentit campanes.

Ara fa cent anys

que vau néixer a Gràcia,

les vostres despulles

reposen a Prada.

S'ha complert el temps

i el gra de mostassa

en créixer es féu arbre

i els mots s'han posat

a les seves branques.

Ja en parlarem tost

quan torneu de Prada,

que jo no sé res

però he sentit campanes.