Quan el Sol es ponia, m'he assegut al terrat ...


Obra:L'aroma d'arç (p. 190)
Municipi:Aleixar
Comarca:Baix Camp

Si ens és permès d'entrar al mas, de la terrassa estant admirarem una esplèndida panoràmica de la vall de l'Aleixar, amb el coll de l'Alforja al fons, amb la serra de Prades i la Mussara més cap a la nostra dreta. D'ací estant, on Manent tenia preferència per passar-hi estones, podem llegir un seguit de textos marcats per la fascinació de les postes de sol: el poema "A mitjan setembre", de La ciutat del Temps, i alguns fragments de L'aroma de l'arç, d'un lirisme sublim i que, com moltes altres pàgines en prosa de Manent, estan molt a prop de la poesia i la pintura.

testing image

11 de setembre de 1970

Quan el Sol es ponia, m'he assegut al terrat (en una d'aquelles cadires baixes, tan còmodes) a contemplar el paisatge. Al bosc del negret i al nostre encara hi havia una zona assolellada. Després l'or dels pins s'ha apagat. Quedava una pinzellada de sol a les carenes, a la serra de la Mussara. En un punt de la cresta, no gaire lluny del mur que apuntala un difícil tomb de la carretera, hi ha una formació de roques que sembla un petit burg, presidit per un castell de torre rodona. La posta s'ha entretingut en aquell indret, deixant un llarg matís rosat a l'ocre grisenc de la roquera. Després tot s'ha apagat. Al coll de l'Alforja persistia el gran incendi: el magenta i l'or a l'horitzó, més amunt una franja verd pàl·lid i, coronant la posta, el blau pur.