Pompeu Fabra (fragment)


Obra:Catalans de 1918 (p. 22-23)
Municipi:Prada
Comarca:Conflent

testing image

Pompeu Fabra (fragment)

 

En arribant a casa, i a la claror d'una espelma -¿quan tindrem, electricitat al pis?, el gas no arriba- m'he llegit tot el comunicat d'En Pompeu Fabra sobre «Qüestions d'ortografia catalana» i les esmenes que va presentar a alguns dels temes gramaticals. Quina claredat! Quin saber en el distingir!! Quin do generós i voluntari als qui practiquen l'idioma! Quanta d'elegància sense eloqüència! Si En Pompeu Fabra posés i resolgués a continuació les qüestions gramaticals que els altres gramàtics posen en llurs comunicats -amb més aplicació erudita que resolució practica i eficaç-, quin guany per als escriptors obligats a escriure de genolls damunt l'escó i amb plomes oscades!

Amb En Pompeu Fabra, la nostra llengua té un mestre segur i sense èmfasi. Compareu l'estil recargolat dels panegiristes de l'idioma que precedeixen o acompanyen els comunicats, amb l'estil amb que En Pompeu Fabra ha redactat el seu. Va mig segle avançat. Tan lluny del vuitcentisme reressagat dels llagrimosos exaltadors de la «parla de l'avior», com del noucentisme en la versió que Xènius dona a aquest mot, que, en ell, es nodreix de les deixes preciosistes i decadentistes de fi de segle.

L'Ors no és goticitzant com alguns modernistes però el seu estil, per al meu gust, té un deix pre-rafaelita, ruskinià i àdhuc wildià que no es perd malgrat la forta dèria classicitzant del glossador, tan lúcid, intel·ligent, sagaç i penetrant. Un Xènius amb l'estil d'En Fabra, quin avantatge per a la tasca comuna d'ordenació civil!

Voto per En Pompeu Fabra!