Elegia IX (fragment)

Elegia IX (fragment)

Per a Pompeu Fabra

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin

com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;

simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil

cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;

que per poder esdevenir el que volien llurs déus, en la forma

viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts,

consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en les armes,

persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis,

i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin

la raó que es coneix i l'escomesa viril.

Homes que van mesurar i acomplir accions més que humanes

per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,

jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres:

sé que no fórem fets per a un destí bestial.