Davant la tomba d'Antonio Machado


Obra:La sorra calenta (p. 57-59)
Municipi:Cotlliure
Comarca:Rosselló

testing image

Davant la tomba d'Antonio Machado

 

La barca jau damunt la platja,

s'assequen veles i filats.

Amunt, amunt, una gavina

canta la vida i la claror.

 

Però el xiprer, voltat de tombes,

palpa amb ses rels la freda mort;

palpa la fosca apresonada

sota les tapes dels taüts.

 

Què diu el rossinyol que passa

i pren alè damunt la creu?

Diu que la vida és bella, bella,

com un perfil de Llibertat.

 

Diu als que ja no el poden veure

que el cel és blau i blau el mar...

Per què serà que els cementiris

estan voltats de quatre murs?

 

Els pescadors que allí reposen

tenen creuetes i retrats;

i els cotlliurencs morts a la guerra

tenen «cocardes» tricolors.

 

Tots els diumenges a la tarda

hi van les velles de l'indret;

van a arrencar-hi les herbetes,

van a regar-hi els roserets.

 

En caure el sol totes se'n tornen

per petits grups, xerrant, xerrant;

se'n van de llàgrimes lleugeres,

se'n van lleugeres d'amistat.

 

Sovint, passant davant ta tomba,

sense saber ben bé qui ets,

pensen: «Ací jau aquell home

que tingué un bell enterrament».

 

Damunt la llosa ben deserta,

sense cap data ni cap nom,

blanca de llum i pedra marbre,

s'hi plau la lluna perquè lluu.

 

I viu per tu la lluna clara,

i cada estrella viu per tu,

i tot respira poesia

com si el teu verb s'hi esparramés.

 

I res no et dol lluny de la pàtria

tant que vacil·la l'avenir,

car si «a Cotlliure fa bon viure»,

també deu fer-hi bon morir...