A mitjan setembre


Municipi:Aleixar
Comarca:Baix Camp

Si ens és permès d'entrar al mas, de la terrassa estant admirarem una esplèndida panoràmica de la vall de l'Aleixar, amb el coll de l'Alforja al fons, amb la serra de Prades i la Mussara més cap a la nostra dreta. D'ací estant, on Manent tenia preferència per passar-hi estones, podem llegir un seguit de textos marcats per la fascinació de les postes de sol: el poema "A mitjan setembre", de La ciutat del Temps, i alguns fragments de L'aroma de l'arç, d'un lirisme sublim i que, com moltes altres pàgines en prosa de Manent, estan molt a prop de la poesia i la pintura.

testing image

A mitjan setembre

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s'adorm la boira clara.
On són els lliris? S'ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l'aigua se'ns apaga.
L'argent de l'albereda té el primer
tremolor d'un or vague.

No veureu la posta aquells nacrats
dofins de juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
Amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L'avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig de la solana.

I si l'avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l'orella.