El paisatge sembla encantat...


Obra:A flor d'oblit (p. 75-76)
Municipi:Aleixar
Comarca:Baix Camp

El Mas Segimon no va tenir aigua corrent fins als anys seixanta del segle passat i l'electricitat no hi va entrar fins al 1980. Un fragment del dietari A flor d'oblit rememora una vetllada sense llum elèctrica a la casa.

testing image

27 de setembre de 1947

El paisatge sembla encantat. La verda mirada de les olives, entre el fullatge lunar, promet bona collita; els codonys ja dauren; persisteix la blancor d'herba florida entre els avellaners. Ara assaborim aquella melangia de la fi de l'estiueig que, com diu Bofill i Ferro, "és una de les coses més exquisides de l'existència".

Aquestes últimes vetllades, la Maria, la Finona i la filla dels masovers han fet "comèdia" i han ballat. En Josep jaio cantava aires populars amb molta gràcia:

És Gironella

la vila més bella...

o bé:

Ai, adéu, Francisqueta, adiós!

Sèiem a l'entrada, il·luminats pel quinquer. Grans i xics rèiem. A la cuina brillava el foc; a fora xiulava el vent, que feia pensar en les vetllades d'hivern, llargues i tristes.