L'estany era ara un mar de calma.


Obra:Una dona d'aigua (p. 132-133)
Municipi:Porqueres

testing image

L'estany era ara un mar de calma. Unes quantes barques remejaven al lluny i dues orenetes feien passades ran d'aigua xarbotant-la.

Un cop més es va sorprendre de la fertilitat que traspuava a tot arreu; l'aigua impulsava els brins d'herba, feia créixer els joncs i els senissos a redós de les pesqueres on recalaven les polles d'aigua, les fotges i els ànecs collverds, amb un aleteig balb constant.

Aquesta vitalitat i puixança s'encomana. I si ella no ve? Ahir li cremaven els ulls. És així o m'ho va semblar i m'enredo jo mateix?

A l'altura del rec del Vilar la va tornar a veure. Caminava pausadament a tocar la font, el cos esvelt i els braços prims de noia, la faldilla del vestit inflada pel vaivé de l'aire i un mocador a les espatlles.