Van prosseguir la marxa per corriols estrets...


Obra:Una dona d'aigua (p. 142-144)
Municipi:Porqueres

testing image

Van prosseguir la marxa per corriols estrets i poc fressats. Vas bé? La Sarah tenia dificultats per avançar; la faldilla se li enganxava a les espines dels bardissers i s'havia de parar a desfer-se'n cada dos per tres. Ja s'acaba el mal camí.

Una estona més tard van arribar a les Estunes, un parany que fa de xarnera entre les aulines humides i la terra baixa que envolta la massa aquosa de l'estany.

—Estem al peu de la muntanya, aquí comença el bosc. —Un entorn solemne, sens dubte. Ell s'hi sentia com un aligot a punt de volar.

Sempre li havia semblat un indret de bellesa indescriptible i magnificent. Un lloc força solitari, freqüentat pels pastors que buscaven aixopluc sota els arbres al pic del sol i per la gent que anava a fer-hi la berenada els diumenges de celebració.

La Sarah va fer una ullada a l'entorn, contemplativa. S'havia quedat muda, com si no sabés què dir. Arran dels seus peus s'obria una escletxa de terra i un paisatge inquietant, de pell irregular. Les arrels de les alzines i els roures rebentaven la superfície formant unes varices serposes i bonyegudes que penetraven les esquerdes del terreny. Les clivelles del sol s'enfonsaven en coves humides on furetejava una vegetació espessa: falgueres, boixos, gallerans, violers.

—Què et sembla? —va trencar el silenci ell. Pel cap baix, una meravella—. Aquestes esquerdes són les tunes... Són la prova que hi va haver moviments sísmics fa milers d'anys; devien xocar algunes plaques de terra i es van obrir d'aquesta manera.

El terreny devia haver fet un moviment de balancí que havia provocat l'esquarterament de la llosa on s'escorrien les aigües, això és el que deia l'Alsius. Aquella circumstància podia explicar aquell paisatge tan particular, amb lloses aixecades i capbussades que deixaven al descobert aquelles clivelles en forma d'estrella que semblaven vidres esquerdats d'un cop de roc.

—És increïble. —La Sarah es va ajupir a tocar el tall d'una esquerda que devia fer dos o tres pams d'amplada. Va fer lliscar la mà menuda sobre el tall.

Li va agradar aquell gest. Això és el que jo et faria. Involuntàriament, la sacsada del desig i la contenció immediata. Alerta, Quel, ja has viscut l'impuls de tirar-te una dona i no es que t'hagi anat gaire bé que diguem; et cal tenir mà esquerra.

La Sarah es va aixecar fent-se enrere, per no relliscar.

—A dins aquestes tunes, s'hi amaguen les rates penades i les guilles... Has sentit a parlar de les goges?

Ella va fer que no. Com pot ser? Vaig néixer a París, no sé si ho recordes, sóc una dona de pis. I jo un home de ciutat. La va ajudar a saltar a l'altra banda d'un d'aquells fenents.

—Segons la llegenda aquí hi viuen unes fades que tenen un palau subterrani i surten a mitjanit per capturar els homes i emportar-se'ls amb les teranyines invisibles que teixeixen.