Aplec a les Estunes


Obra:Poesies catalanes (p. 150-153)
Municipi:Porqueres

testing image

Aplec a les Estunes

 

L'auba despunta:

la flor que es bada,

l'au ja tornada

vers son xic  niu,

nos diu que Pasqua,

ja n'és vinguda;

que ja ens  saluda

l'ardent istiu.

 

Ja tots esperen

enmig de la plaça,

ja l'hora passa:

Nois, apretem!

Ja lo sol, daura

monts i llacunes;

a les Estunes

anem, anem!

 

Los aucells canten

dins la verneda,

davall de l'arbreda

raja la font;

los prats s'enjoien

de flor novella;

festa més bella

no hi és al món [...]

 

Ja el sol emmantellat per roja vesta,

s'enfonsa en Occident;

ja l'últim raig de llum, d'eix jorn de festa,

s'apaga dolçament.



 

Cerquem nostres companys, filles i esposa,

deixem Aplec i ball:

repòs du de la nit l'ombra confosa:

demà és jorn de treball.

 

Ell és la saba de la nostra vida,

la pau i ditxa de nostra llar;

en terres hermes ne treu florida,

i amb fe i constància, les fa granar

 

Per ell progressa l'art i ciència;

son pas transforma los monts i plans;

per ell és grata nostra existència;

per ell logren ser grans.

 

Ja centellegen

clares i belles,

randes d'estrelles

en lo cel blau;

ja amb lo jorn finen

plers i cantúries.

Monts i boscúries

resteu en pau.

 

Adéu Estunes,

niu d'aus cantores

on l'espai d'hores

és sempre breu.

A doll gosàrem

pler i alegria,

per tant bell dia

Mercès a Déu!