La tenebra era impenetrable.


Obra:Llibre de cavalleries (p. 44-45)

testing image

La tenebra era impenetrable. En algun lloc imprecís de la coberta, una torxa flamejava a penes sota la força del vent, i descobria formes vagues. De tant en tant, eixia un rostre, el moviment articulat d'una mà o la ràpida lluïssor de quelcom metàl·lic i brillant. La tenebra era il·luminada, a voltes, per una claror lívida, d'alba o crepuscle, molt més enllà de les coses reals i tangibles, més enllà de la distància i del temps, i apareixia, llavors, la corba suau d'un pujol amb la tofa de l'arbre preferit, i la blanca tanca de l'estable sota les fulles de les moreres i els pebrers. Hi havia tres graons davant la porta d'entrada i, en el vestíbul, la fornícula amb la imatge barroca de la Mare de Déu del Mont. El servei dormia encara, així com els sis gossos de Tomàs. Però aviat la vella Magdalena es despertaria, la vella Mag­dalena que entrà als setze anys a la casa, i venia de Faió sense saber llegir ni escriure. També s'entreveia el llac i el corral de can Morgat, el qui foragità els bous i l'arada abans de la miraculosa inundació. Tot esdevenia ingràvid, sense pes, amb una rara punta de malenconia, s'allunyava, s'allunyava empetitint-se, i brunzien les abelles en un eixam vertiginós i bressolador.