La tercera setmana d'octubre de l'any 1916...


Municipi:Banyoles

testing image

La tercera setmana d'octubre de l'any 1916, coincidint amb la festa major de Banyoles, per Sant Martirià, es va inaugurar el Museu Darder a la ciutat. Francesc Darder (1851-1918), un veterinari i taxidermista barceloní, havia conegut el poble perquè havia gaudit de les aigües medicinals del balneari de La Puda, que en aquella època estava en ple funcionament. Darder, des del seu càrrec de director del Parc Zoològic de Barcelona, havia promogut, anys abans, el 1910, la Festa del Peix, en què es tiraven alevins de peixos als rius i llacs catalans amb l'objectiu d'afavorir la pesca com a activitat de lleure, però també per millorar l'alimentació de la població catalana. L'Estany de Banyoles en va ser el primer laboratori natural.

El Museu Darder de Banyoles, en el seu naixement, estava format per les col·leccions de Francesc Darder, procedents del seu comerç a Barcelona, amb interessants exemplars d'animals dissecats de tot el món, models anatòmics amb un clar objectiu educatiu i una interessant col·lecció d'antropologia, que incloïa diferents cranis humans naturals d'arreu del món, tres mòmies i un home d'ètnia boiximana naturalitzat. No hi faltava una secció dedicada als objectes que es podien fabricar amb restes d'animals, com botons d'os o madeixes de seda.

Banyoles, en aquella època, era una població petita, però tot i això el museu es va anar mantenint obert al públic per la bona voluntat de diferents persones que hi col·laboraven desinteressadament. Els mestres hi trobaven aquella aula de ciències que l'escola pública local no tenia i la població una manera d'acostar-se al coneixement de la fauna mundial. La manca de museus de ciències naturals a les comarques gironines va fer que, ben aviat, el Museu Darder fos parada obligada dels grups escolars, sovint combinada amb la visita a la fàbrica de xocolata Torras i la visita a l'estany de Banyoles.

Amb els anys, el Museu Darder va anar ampliant les col·leccions amb donacions puntuals o petites col·leccions de particulars. Eren especialment interessants els exemplars que s'havien recollit o caçat a la mateixa comarca, ja que amb els anys s'han convertit en una font de documentació sobre la fauna local o els ocells migradors que fan parada a les nostres zones humides.

Als anys setanta una colla de joves, molts estudiants de biologia, es fa càrrec del museu i comencen a introduir-hi activitats i propostes relacionades amb la natura. Alhora, promouen que es contracti una persona com a conservador del museu, ja que encara no tenia cap treballador fix. No s'aconsegueix fins al 1986.