Una d'elles diu que, temps era temps...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Una d'elles diu que, temps era temps, de la font d'en Pericot no rajava aigua sinó oli. Però que ningú no s'atrevia a anar-ne a cercar perquè la font estava protegida per una enorme serp que devorava qui s'hi acostava. Però heus aquí que una vegada, un pagès de la vall de Sant Daniel, més valent que els altres, va anar a espiar el monstre. Amagat darrere les bardisses va veure com la gran serp s'acostava a la font per beure l'oli. Però, abans de fer-ho, va deixar a terra una meravellosa pedra, que brillava en mil esclats, i que duia agafada entre les dents. El pagès va decidir obtenir la gemma i, veient els perills, es va inventar un estrany artefacte: va agafar una bota de vi buida i hi va clavar molts claus de ferro, llargs i punxeguts, de dintre cap a fora, de manera que la bota es va convertir en una mena d'eriçó. A la tapa, que es tancava per dintre, hi va obrir una mena de trampa per a poder-hi treure la mà. Al matí, abans que arribés la serp, va anar a la font d'en Pericot, es va posar a dintre la bota i va tancar per dintre. Un xic més tard, en arribar el monstre, el pagès va veure com deixava la joia a terra i es posava a beure l'oli que sortia de la font. I ell, passant la mà pel forat de la tapa, va agafar la pedra. En adonar-se'n, la serp va atacar furiosament la bota i s'hi va entortolligar amb tota la seva immensa força. Naturalment, com més forca feia, més se li enfonsaven al seu cos els llargs claus. El pagès, esverat, va invocar la protecció de la Mare de Déu. La bota, el pagès i la serp varen baixar rodolant fins el Galligants, on la bèstia va arribar ben morta. I el pagès, agafant la meravellosa joia, va anar cap a la catedral i la va oferir a la Mare de Déu per haver-lo salvat. I diuen que, durant molts anys, aquesta pedra misteriosa va ornar la gran corona daurada que cobreix el denominat Llit de la Mare de Déu, que es muntava cada any a la catedral el dia de l'Assumpció.