Però de la Baixada del Rei Don Martí...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Però de la Baixada del Rei Don Martí el que m'impressionava més era el convent de monges de clausura. L'església és fosca i tètrica. Lligat amb ella hi ha un mur de flanc que voreja el carrer, al capdavall del qual hi ha la porta del convent. Aquest mur, completament cegat, té una violència, una manca d'efusió aclaparadora. Davant de la porta del convent hi ha un pati solitari i humit, separat del carrer per una paret amb un portal. Sobre el portal hi ha una creu de pal curt i braços llarguíssims, pintada de negre, i a cada banda, guardant una simetria obsessionant, dos xiprers de fusta estilitzats, tornejats en espiral, prims, pintats d'un color verdós. Sobre els braços de la creu hi havia escrit, en lletres blanques, fúnebres: Usque ad mortem. La creu i els xiprers devien fer dos pams d'alt i el mateix aire de miniatura que tenien semblava augmentar el seu tètric dramatisme. Res, potser, en la vida, no m'ha donat una impressió física més gran d'ofegament i d'opressió que aquest convent. Res no m'ha fet comprendre el grau d'enfebrada cruesa a què poden arribar les manifestacions externes del sentiment religiós. Passant pel carrer sentíem de vegades les monges que cantaven al cor de l'església: era una cosa vaga, llunyana i ensucrada com una melodia de Bellini. Altres vegades tocava la campaneta del convent: una campana de to metàl·lic que feia un dring agut, distint de les altres campanes de Girona, que es mantenia a l'orella com un dolor punxegut.