Com tot pintor a l'aire lliure, Rusiñol...


Obra:Girona i jo (p. 196-197)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Com tot pintor a l'aire lliure, Rusiñol, pintés on pintés, tenia el seu públic, un públic contemplatiu i silenciós, distint i igual a la vegada, ja fos en el camí de Sant Daniel, enfront dels esborrancs sagnosos de les pedreres del costat de Montjuïc, o a la baixada del castell, davant els tres campanars, tan diferents, de Sant Pere, Sant Feliu i la catedral, agrisats per la boirina del capvespre. Però allí on el seu públic esdevingué quasi una colònia fou a les ribes de l'Onyar, pintant les darreres cases de la ciutat. Aquell conglomerat de cases velles desiguals, de mil tonalitats de cendres i grocs, amb balconades de fusta plenes de roba rentada que el ventijol movia com petites banderoles, i finestres desiguals amb plantes florides que queien fins als regalims de molsa dels desguassos i es reflectien en les aigües mortes d'un riu que copsava de ple la llum del sol, agemolides sota l'àguila escairada del campanar de Sant Feliu, ha estat sempre la temptació de tots els artistes que han passat entre nosaltres.

Des de l'altra riba, que declinava dels fortins derruïts de Sant Agustí, encara no del tot urbanitzats, on començava a desviar-se el riu cap al Ter per les darreres arbredes de la devesa, la petita platja, entre sorra i herba prima, era un lloc acollidor i frescal, més propi per a somiar que per treballar. Hi anàvem de bona hora; a poc d'haver pres el cafè sota les voltes. El gitano ja s'havia adelantat a portar-hi els estris de pintar i ens hi esperava. Val a dir que la companyia començava a ésser més nombrosa que de consuetud; a poc a poc, a tall de passeig, com el desvagat de L'alegria que passa, cansats de jaure al cafè, anàvem a «jaure a l'era». En Bertrana hi duia també la seva petita tela i la capsa de colors; en Xavier, el llibre i les quartilles a la butxaca; i qui més que menys la seva fantasia o la seva mandra.