Elogi del campanar de Sant Feliu


Obra:La Girona dels poetes (p. 51)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Elogi del campanar de Sant Feliu

 

Campanar de plecs i arestes

doblegat al mur esquiu

i de punxes i agulloles

enrondant capsal altiu.

Ets un diamant de cent caires

quan t'emmiralles al riu,

campanar de plecs i arestes,

campanar de Sant Feliu.

 

Campanar, signes enlaire,

com un dit, el cel ben blau

i a n'el riu que t'emmiralla

—i emmirallar-te li escau—

el cel blau encara signes

per qui massa al món s'ajau

i no sap de guaitar enlaire

i és poruc perquè és esclau.

...

 

Campanar, sembla que creixes

com un xiprer adelerat

i, a la nit, fins jo diria

que una olor d'eternitat

per les finestres s'esbrava

del teu mur esbatanat,

com de branques en victòria

que s'haguessin espolsat.

 

Campanar de cent arestes

—tal com nosaltres aspriu—

ets la gran flor de martiri

de Girona, vora el riu

que esquitxa les cases baixes

de la ciutat —ton pletiu—.

Cada esquitx, en sent la vetlla,

es torna un estel votiu

que t'ofereix la ciutat quieta,

campanar de Sant Feliu.