Vaig a berenar amb l'avi, la Fina i la Magdalena...


Obra:El vel de maia (p. 103)
Indret:Cerdans
Municipi:Arbúcies
Comarca:La Selva

testing image

29 juliol. Vaig a berenar amb l'avi, la Fina i la Magdalena, al Serrat de Cerdans. Seiem vora una garbera de blat, granada i daurada. Aire fresc i aigua de neu. Abans hem passat davant la parròquia. Les pedres són grises i ocre, amb taques de liquen color de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d'altar cremat. Al campanaret només les tremuges, sense campanes. És una esglesiola d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La rectoria –balcó modern argentat, detonant- té les portes closes. Sembla mentida que l'urpa de l'odi hagi arribat a aquest recer emboscat.

Pugem per Vilarmau. Pels prats, vaques blanques i negres, una pastora rossa, cara-roja. Abans d'arribar al Pujolar, veiem la carreta a contrallum, destacada en un cel d'or. Els homes carreguen garbes amb la forca. El sol es ponia entre un bosquet fantàstic de núvols, pins para-sol de neu encesa.