testing image

Cant a la sardana

 

Mai no moriràs, noble i bella dansa,

homes, segles i fets s'esfumaran, però no tu.

L'amor que has despertat en ma nissaga

anys fa que immortal et féu sota l'atzur.

 

Seguiràs amb ton compàs ta cadència innata

enfervorint els cors, incansables a tothora.

Penombres i remors borraran ta petjada

fent clara la foscor de l'esperit del pobre.

 

Cantaràs el goig, si nostra terra canta.

El vent —missatger alat— arreu et portarà

i Catalunya entera, dintre de ta rotllana,

amb el cor ample i franc, més fort s'enllaçarà.