Campanes. Avesades a un espai que les acull com una falda...


Obra:Escrits (p. 31)
Municipi:Centelles
Comarca:Osona

testing image
Veu d'Alexandre Bataller:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2013/06/campanes.mp3

Campanes. Avesades a un espai que les acull com una falda, avui s'avergonyeixen de saber-se còmplices d'un guirigall sense raó. Plaça Vella, íntima i quieta com un llac adormit. Travessem d'esquitllentes, furtivament, la Plaça gran. Un moment, a contracor, s'atura el xivarri. Aquests dies, no ens calia, la Plaça. L'hem lliurada a les atraccions de fira que ens la percudeixen amb ritmes frenètics. Com enyoro els matins de mercat, assolellats i casolans! I aquella malenconia de les tardes de diumenge! Hi ha festes —la mateixa de Santa Coloma— que requereixen una plaça, i altres festes que no. Potser amb això endevinaríem les que són autèntiques i les que no ho són.

Baixem pel carrer de l'Hospital, nervi antic de la vila. Empedrat desigual. El sant es balanceja sobre els muscles dels portants. Tot davallant, evoco les tristes corrues d'hivern cap allà baix, el clos dels xiprers que a tots ens esperen. Penso en les hores d'estiu que han fugit i en les cares esborrades a l'ombra. En les falcies que ja no sé on són i en el gerani tot sol que s'ha emmusteït, qui sap si per sempre. Penso en aquest meu país i en el seu demà incert, que em turmenta.

Busquem amplària de carrers i ens enfilem cap al Passeig, entre mirades forasteres i desconcertades. Els músics, alentint el ritme, pretenen donar caient religiós a qualsevol pasdoble. Sota el Portal, la processó ateny un moment gairebé de plenitud. El seguici sembla moure's d'acord amb un designi ancestral. Ara sentim la terra i l'antiga veu de les pedres. Hi ha molts obscurs batecs que convergeixen en aquest instant. Potser amb aquest gest que he cregut inútil, contribuïm a mantenir una flama invisible.