Posem que algú em pregunta com em plauria que fos un poble...


Obra:Escrits (p. 38)
Municipi:Centelles
Comarca:Osona

Capella d'estil gòtic tardà, a extramurs de la vila, on es reunia el consell de la baronia i després comtat de Centelles. Davant de la delicada i singular façana amb espadanya, inclosa en el continu urbà, o bé en el seu interior podem llegir un fragment en prosa de Josep Esteve (Sant Joan de les Abadesses, 1929 - Vic, 2007) que durant anys fou capellà de la parròquia de Centelles, que evoca amb eficàcia com voldria que fos la seva vila ideal, de fet, Centelles. al davant, tindrem una vista del portal, l'església i el campanar i, un cop, traspassat el Portal i seguint pel carrer Major a mà esquerra, l'ermita dels Socors, l'altra citada en el text.

testing image

Posem que algú em pregunta com em plauria que fos un poble, si s'esqueia de triar-me'l, o bé, si tant voleu, de fer-me'l. Ara us dibuixaré l'esbós d'un que m'agradaria.

Seria, això sí, una vila. A mi, les viles m'encanten. No tenen l'ensopiment dels llogarets ni el traüt inhumà de les ciutats. Una vila, trobo que et ve a la mida. S'hi està bé. Podeu seguir-la d'un cap a l'altre, i en qualsevol extrem trobareu una cara coneguda que us donarà l'ocasió de somriure. Seria una vila de proporcions enraonades. Les campanes d'un sol campanar arribarien a tots els indrets i encara els vagaria de rebotre a la muntanya propera. El campanar, el posaria encimbellat, però que, tot i destacar-se de l'església, hi fes una geometria noble i compacta i vetllés les cases i la rodalia, no pas d'una guisa superba, sinó maternal. Els carrers, més o menys tortuosos i entrellaçats, hi convergirien i, resseguint-los, podríeu llegir-ne els noms (Jesús, Sant Josep, Santa Coloma...), com si diguéssiu una lletania. Posaria, a l'entrant de la vila, un portal, inútil, no hi fa res, de forma massissa, una mica de color de cendra i d'un or frustrat. Una esglesiola ungiria el vianant a l'arribada, i una altra, en un carrer de força trànsit, faria com si el persignés, i ell no se n'adonaria, amb una mà maternal.

Als carrers hi hauria cases velles, de llindes amb dates entretallades de dos segles enrere. Hi sentiríeu, ací i allà, als matins, olor de pa calent i un dolç abaltiment, només amb algun crit de mainada que esquerdés el silenci.