Trucada al mòbil. Corbera, on ets?


Obra:En la pell d'un mort (p. 117-118)
Municipi:Salt
Comarca:Gironès

testing image

Trucada al mòbil. Corbera, on ets? La veu d'en Medina es tallava. Saps on és el pla dels Socs? Vine de seguida, han trobat una noia morta i em penso que es la cambrera búlgara.

Al pla dels Socs s'hi arribava per una carretera mal asfaltada que en l'últim tram es convertia en un camí de polseguera. Als anys vuitanta allò era un abocador a cel obert on la gent de Salt hi llençava de tot. La tossuderia dels Amics de les Deveses i l'empenta dels ajuntaments democràtics ho havien transformat en un parc públic arran del Ter amb bancs, taules i bones ombres on ara la gent organitzava berenades i anava a passejar-hi els gossos. Els fars del meu cotxe dibuixaven contra el cel de la nit les ombres desfigurades dels arbres i em mostraven roderes recents marcades a terra. Al final, el camí s'obria a una clariana on hi havia tot de cotxes de la policia aparcats, que amb els llums silenciosos del sostre esquitxaven l'arbreda que conduïa al riu. Vaig aparcar i un company em va dir són allà baix, a la font. El rètol semblava una broma de mal gust: «Font del Paradís. Aigua no apta per al consum humà». El cos era a dins d'una perita barraca de pedra restaurada que hi havia just al cantó de la font, il·luminat pel focus portàtil de la comissió judicial. A l'entrada, una reixa amb un cadenat trencat. L'han morta a un altre lloc i després l'han dut fins aquí, em va dir en Medina. Després va afegir: arma blanca, tres ganivetades fondes al ventre, li han arrencat les dents. El cos de la noia jeia corbat contra una cantonada. Qui l'havia arrossegat fins a aquell lloc l'hi havia llançat sense manies. En caure, el cap li havia petat contra la paret i havia quedat en una posició rara, com una peça mal enganxada en un cos equivocat. Al voltant del cadàver hi havia deixalles i excrements, potser d'animal. La barreja de pudors marejava, vaig sortir a respirar. Els funcionaris del jutjat intercanviaven comentaris en veu baixa. A pocs metres, el Ter baixava ple i la força de l'aigua arrossegava corrent avall el so de les converses. Sense tocar-lo, podies notar la fredor glaçada del riu.