La meva antiga fàbrica ara es deia Factoria Cultural Coma Cros.


Obra:En la pell d'un mort (p. 84-85)
Indret:Coma Cros
Municipi:Salt
Comarca:Gironès

testing image

La meva antiga fàbrica ara es deia Factoria Cultural Coma Cros. N'havien conservat la façana però de fàbrica ja no en tenia res. On abans s'hi sentia el brogit de les màquines i les converses de les teixidores, ara hi havia el silenci d'una biblioteca. En Jem es mirava una placa clavada a la paret. Que hi diu aquí, Jem? Nau Kropotkin, va contestar entrebancant-se. I aquest qui és? Un revolucionari, em penso, va afegir ben fluix, com si m'hagués de demanar perdó per saber-ho. Massa Internet, vaig remugar jo. Dues noies sortien de la biblioteca amb llibres sota el braç. Reien com les velles teixidores. Al cap dels anys, d'entre totes les fresses de la fàbrica, la bobinadora engegada, els telers rutllant, els esternuts dels qui respiraven la borra, els camions entrant i sortint per traginar el fil, la fressa que tenia més present eren aquelles rialles. Ara ningú riu quan treballa. Una de les noies va saludar en Jem. Les coneixes? És que a vegades vinc a la biblioteca, es va disculpar. La sala d'actes era plena, fins i tot hi havia gent dreta. Algunes fileres més enrere hi vaig veure l'Andy i l'amo de la immobiliària. L'Andy em va enviar un cop de cap i un somriure que jo vaig tornar-li sense el somriure. Em penso que allà darrere hi ha la sergent Corbera, va dir en Jem, però jo no la vaig pas saber veure. Rere la taula on havia de parlar el conferenciant hi havien penjat una pancarta grossa. «Nació Nostra. Catalunya no és musulmana, no permetis que s'hi converteixi». La música triada pels organitzadors era una sardana carrinclona. La sardana es va acabar i a la taula hi van seure dos homes. Un de greixando amb la papada grossa que duia un braçalet amb la bandera catalana i un altre, més prim, que van presentar com el candidat nacional del partit. Quan va agafar el micròfon, el més prim va començar a dir fàstics dels immigrants, va lamentar que tenien massa fills i massa fam, que desbordaven els serveis socials, que no pagaven impostos, que escampaven totes les malalties i que s'enduien totes les subvencions. Veritats grosses per a qualsevol amb dos dits de seny. Ja ho saben, va preguntar-nos als que fèiem de públic, que l'Ajuntament de Salt els regala cotxets per a la mainada i vals per menjar de franc? La gent va fer crits d'indignació. Si no voleu que els vostres impostos es gastin d'aquesta manera, va afegir alçant més la veu, ja sabeu a qui s'ha de votar. Grans aplaudiments. Vols dir que aquesta gent està bé del cap?, va dir en Jem, però jo vaig fer veure que no el sentia perquè era dels que aplaudien més fort.