Dia de calor, de calor tan forta...


Obra:Diari 1918-1961 (I) (p. 225-226)
Indret:Passeig
Municipi:Centelles
Comarca:Osona

testing image

10 d'agost 1919

Dia de calor, de calor tan forta que allí baix a Barcelona es deuen haver rostit. Som al temps i hem de suar.

Hem tingut una reunió al local de cal Pequeño tots els qui formem la colònia de Centelles per veure si es formava una penya, reunió o casino que, acoblant aquesta colònia, fes que en sortís alguna idea de festes, excursions, passatemps o atracció que fes més interessant l'estada de l'estiuejant a Centelles. En Costa havia prèviament convocat l'aristocràcia de la colònia, com si diguéssim la flor i, així, i quasi sense saber de què anava, hi han cedit tots. Sabut és que la crème de la colònia, o sigui, els Aguilar, Pratmarsó i Aranó, no han volgut mai cap contacte amb la resta de la colònia, sigui perquè ells ja són prou, sigui perquè, més rics que els altres, no han volgut democratitzar-se alternant amb la colònia del nord, per a dir-ho gràficament. A mi sempre m'ha rebentat tota colònia i tot lligament i tota obligada amistat i entenc que el millor lloc, on es gaudeix més és a casa. Almenys pel que a mi em toca.

La idea de fundar un casino amb el seu local i el seu cartell, amb el seu piano, taules de cafè, taula de revistes, escenari esquifit, taules de manilla i burro, i senyores fent labor mentre els senyors maten les hores fent el tresillo ho trobo senzillament fer el burro. [...]

He pintat avui una nota de color dels modolons de l'era a punt de batre. Modèstia a part, n'he sortit bastant airós. Però quins colors més impurs! Un carmí negre, un cadmi clar com ocre, un blau que no tapa, un blanc que no corre, un maragda apagat. Farà por veure aquesta nota de color dintre cinc anys.

Tot caminant un xiquet hem vist sortir la Lluna. Demà farà el ple. A Barcelona no ho sabem mai quan és nova o quan és vella. No el mirem el cel.

La nit ha sigut esplèndida, tranquil·la, de verdadera pau. Que bé s'estava assegut fora la casa, cara a la Lluna, respirant a ple pulmó! Vet aquí un espectacle que no costa cap quarto i del qual tots podem gaudir. I ben poc s'aprofita, precisament per això, perquè no costa diners. Són quarts de dotze i demà hem de fer via a Barcelona. Desgraciadament.