Cançó dels manobres al fer anar les pales

Cançó dels manobres al fer anar les pales

Oi-zum-la-la, pala batidora!,

sobre aqueix pa bru, salta, oh tu,

llagosta, morro gris d'argent, camella ronyosa,

i tu, oh vell sedàs, destria la brossa

amb un ull molt noble.

Oi-zum-la-la, tomba, pala, tomba!,

pasta aquest pa bru que es el pa de l'obra.

Nostres ulls fas cecs, de la calç que els toca,

nostres peus fas solls; mes ens rius tan dolça,

quart de lluna fosa!

Oi-zum-la-la, tresca humil manobre!,

els maons al coll, la menta a la boca;

ara pren un sac i ara pren la corda,

que de no rodar l'alta corriola

ha posat veu ronca.

Oi-zum-la-la, les galledes ploren

quan fan via amunt per la corriola.

Mes pel nostre brac l'aigua fresca corre

i ens du de l'infant i el pit de l'esposa

la noció més dolça.

Oi-zum-la-la, la lliçó ens la donen

els núvols i el cel i el matxo qui ens porta

tan alegrement les daurades sorres.

Pel nostre obeir, per la humiltat nostra

és que puja l'Obra.

Oi-zum-la-la, obediència dóna

noblesa al treball, fortalesa a l'Obra.

Quan el sol riurà sobre l'Obra tota

besarà als humils més que als qui avaloten.

I alçant els ventalls besarà la vostra

cabeçada humil, matxos que heu dut sorra,

i a damunt la pols que en la roba els flota

també besarà les espatlles fortes

dels dòcils manobres.