testing image

Visionari

 

Jo estimo, sobretot, la visió bruna

de la meva Ciutat, al clar de lluna,

quan —a vora del riu— pren la patina

de cosa mitgeval i florentina:

quan pren aquell encís de plata vella,

i riu tan tristament, i s'emmiralla

tan fantàsticament, i s'enjoiella

amb tants interiors clars, i canta i calla,

sens destriar el seu cant i el seu silenci...

 

Oh la Mort, la Gran Mort!

Quan de tu em llenci

 

als països del Sol, esperançat

obriré fort els ulls, i en llur retina

fixaré ta silueta florentina,

la teva silueta negra i grisa

sota un cel de tristors i claredats:

i aquells llums, misteriosos i rosats,

com ulls d'infant que un horitzó matisa,

han de fer eternal la joia mia.

 

... I encara, sobre tots, un d'atraient,

un que té un to enigmàtic, ignoscent,

un, on les nits de lluna, s'hi destria

una mà femenina que somnia...