Dins d'aquesta extensa demarcació agitada i caòtica...


Obra:Girona, un llibre de records (p. 178-179)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Dins d'aquesta extensa demarcació agitada i caòtica, hi ha, però, un indret deliciós. De la plaça del Gra, si preneu el carreró de Fontanilles, arribareu a una plaça d'una dolçor provinciana deliciosa. Ombrejada de vells arbres, aquesta plaça està flanquejada, a banda i banda, per dos considerables edificis. Arribant-hi pel camí que hem dit, el de l'esquerra és l'Hospital de Santa Caterina (o Provincial), la primera pedra del qual fou posada pel bisbe Ninot en 1666. Llevat de l'hospital i alberg més antic, la xenodochia del segle X, instal·lat en la Força Vella, tots els hospitals gironins posteriors foren emplaçats extramurs. L'edifici actual és enorme, grandiós. Té un pati central i galeries que el volten. Porta com a annexos una església, deixada per l'ardiaca Cassart de la Seu, i una Casa de la Convalescència fundada per don Narcís de Caramany, de Casa Caramany de la plaça de l'Oli, avui Casa Pérez Xifra.

L'edifici de la dreta és la Casa de la Misericòrdia, o sia l'Hospici. L'edifici, de considerables proporcions, d'estil neoclàssic, de carreus de pedra grisa, una mica fred, constitueix una baluerna impressionant. Fundat el 1763 per don Ignasi de Colomer i de Cruïlles, ampliat i rematat pel bisbe Lorenzana, porta l'encuny del temps d'aquest cèlebre prelat. Té l'elegància de la geometria glaçada. Té annexada la Casa de la Maternitat.

Aquests dos edificis es donen la cara. L'Hospital és un edifici madur, catxat, ple, fatigat. L'Hospici és més esvelt, però més buit, d'una concepció més sàvia i mecànica. El primer sembla fet una mica a ull i té una certa gràcia. El segon, fet amb el regle i el compàs, sembla mudat, té una arquitectura més engavanyada.

Entre aquests dos grans edificis es forma una plaça rectangular, ombrejada, amb uns bancs. En el curs de les nostres sortides de primer de mes, amb el seminarista Rosset, de vegades veníem a parar en aquesta plaça. Asseguts en un banc, el seminarista feia un cigarret amb unes engrunes que collia d'una butxaca de l'americana. Fumava el cigarret d'amagat, després d^haver donat una llambregada tot voltant. Jo feia el desentès, mirant enlaire. A l'hora baixa, el lloc solia ésser solitari. Encara que la finalitat dels edificis que la formaven tenia poca amenitat, feia bo d'estar-hi. Hi havia una pau, una quietud profunda. Se sentia una xerradissa d'ocells en els arbres. De vegades una dona vella, vestida de negre, entrava a la porta fosca de l'església de l'Hospital. Un hospicià, amb una gramalla o bata fins als peus, de color d'ala de mosca, travessava la plaça.

Hi havia com una concentració d'atonia provinciana. Se sentia el xiulet llunyà d'una locomotora. Se sentia una campaneta d'algun convent que tocava. El temps passava lent com una gota d'oli que llisca suau.