La mort del gos, no ho hauria dit mai...


Obra:Les causes perdudes (p. 127-128)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

La mort del gos, no ho hauria dit mai, va trasbalsar l'avi Román d'una manera positiva. Ja no es tancava tant a casa, es feia més amb la gent i es va desentendre de la cadena de comandament que el situava al capdamunt d'una cadellada que, desconcertada, mandrejava sense feina pels carrers o matava el temps als bars. Ell mateix es passava tardes senceres al bar Arjona, sol, mig borratxo i pensarós, com si, el tàvec, la Vero l'hagués descarregat damunt el seu cap i el cop l'hagués obligat a fer recompte de les malifetes que havia comès, o que havia manat cometre, totes les forces concentrades a recordar la gent que havia ofès per mirar d'esbrinar qui li podia haver passat una factura tan despietada. A la seva manera, l'avi Román també estava de baixa, i sembla estrany però això era l'última cosa que li convenia al poble. Nous pretendents vinguts del Marroc cobejaven el territori que s'havia quedat sense amo. Aviat comptarem mes cadàvers, temia.

D'aquesta manera, amb el patriarca gitano vam començar a compartir l'aixopluc del bar Arjona i la companyia de la cambrera Jeny. La Jeny: altra vegada olor de xiclet i de roba neta. M'agradava més així, sense fumar. També m'agradava més ara que s'havia tenyit de morena. Mentre em posava el plat a taula em va fer un llengot i vaig veure que a la llengua s'hi havia posat una anella de plata. Vaig passar la resta del dinar amb els ulls clavats als turons de la seva samarreta, esperant el moment just en què, desparant una taula o servint un cafè, se li aixecaria una mica i em deixaria veure el melic dansaire. Aleshores podria descobrir si també se n'hi havia clavat una, d'anella. El cafè, el vaig prendre a la barra. Ella, d'esquena, omplint la tassa. Quan la va tenir plena, es va girar per oferir-me el platet. Jeny, Jeny: faldilla curta i cuixes blanques, neu verge, esperant la primera petjada. Tot d'una, va comprovar que el seu pare no mirava i va somriure. Amb una mà es va alçar la samarreta i, després d'assegurar-se que jo havia vist si hi tenia o no hi tenia anella, la va tornar a deixar caure de seguida. Jo també estic content de tornar-te a veure, Jeny.