Al supermercat vaig comprar xampú...


Obra:Les causes perdudes (p. 40-41)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Al supermercat vaig comprar xampú, aigua i una ampolla de Jim Beam. Les provisions per sobreviure una setmana més. La botiga era a la plaça Llimoners, on tots els divendres muntaven un petit mercat de roba. Els quatre venedors que hi vaig veure paraven el sol, avorrits, semblava que tenien el cap en altres assumptes. Mentre feia cua per pagar, la dona que tenia davant meu es va lamentar del pas del temps i del mal negoci que era vendre roba. Després li va proposar a la caixera que li apuntés la comanda, que ja la passaria a pagar la setmana entrant. Abans sí que ens podíem guanyar la vida, es queixava, però ara els xinesos merdosos rebenten els preus i no hi ha res a pelar. La dona i els seus laments se'n van anar i, del fons de la botiga, en va emergir la rialla de la Mari Dulce, que amb un braç sostenia la seva criatura i amb l'altre arrossegava el carretó. L'alegria de la Mari Dulce era permanent però també una mica sospitosa, per a mi que li robava porros a algun dels seus fills. Mentre la caixera llepava l'ampolla amb el lector, la Mari Dulce em va preguntar si preparava una festa. Era una festa privada, vaig despistar. Ai, senyor mestre!, va fer ella, tantes coses que pot ensenyar i tantes que encara n'ha d'aprendre! En aquest poble no n'hi ha, de festes privades. Doncs les meves ho són. No begui gaire, va assenyalar l'ampolla, que demà ha d'estar despert per al casament de la meva germana petita. Quin casament? No m'hi han pas convidat. És que els gitanos no conviden mai, va aclarir. Tothom que tingui ganes de ser-hi, ja hi està automàticament convidat. Si no ho sabia, ja ho sap, va afegir, demà a les cinc de la tarda, sigui puntual. I a quina església he d'anar? Al pavelló, la seva germana es casava al pavelló.