Girona, hivern del 2003


Obra:Les causes perdudes (p. 13-14)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Girona, hivern del 2003

 

El meu barri no té nom i els meus veïns no tenen cara perquè el seu nom m'avergonyeix i les seves cares m'espanten. Ja ha estat un mal senyal que el taxista parés a mig camí. Aquí no hi entro, ha dit, m'estimo massa el cotxe. He baixat, m'he carregat a coll la motxilla de la roba i he acabat d'arribar-hi a peu. Gairebé tots els fanals dels carrers tenen les bombetes trencades. Les finestres són a les fosques. No s'hi veu ningú, tampoc els gossos que, no gaire lluny de mi, borden. Sembla que vol ploure, però només llampega. Ja me n'havien parlat, del fred de Girona. Ara sé que feien curt. Em cordo l'anorac i camino entre els primers blocs. Núvols muts s'encenen i s'apaguen damunt meu, els esquitxos de llum fotografien l'arquitectura pobra dels pisos. Carrer Ginebró, llegeixo a la placa que penja, torta, a l'entrada. Les fi­nestres de la planta baixa estan tapades amb rajoles, pujo a les palpentes perquè algú ha aixafat els endolls de l'escala. Quan passo pel primer replà, veig una escletxa de llum sota la porta del segon primera. A dins hi ha un televisor amb el volum massa fort. Almenys tindré veïns, m'encoratjo jo tot sol mentre vaig pujant. Al segon replà més portes enrajolades. En arribar al tercer pis, deixo la motxilla a terra, palpo el pany, faig girar la clau i m'afanyo a entrar a casa meva. El pis és millor del que em pensava, fins i tot millor del que em mereixo.