Discurs de donya Carme Karr (fragment)


Comarca:Alt Penedès

En el panteó número 11 hi ha la tomba de Manuel Milà i Fontanals. Arran de la inauguració el 1912 del monument que Vilafranca li dedicà a la seva memòria es publicà un número especial de la revista "Acció" amb tot d'escrits de to necrològic. Reproduïm el poema de Josep Franquesa i Gomis (Barcelona, 1855-1930) i un fragment del discurs de Carme Karr (Barcelona, 1865-1943). El 17 de setembre de 1944, Eugeni d'Ors va ser proclamat fill adoptiu de Vilafranca. Va morir a l'ermita de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú el 25 de setembre de 1954. De primer, fou soterrat en un nínxol corrent. Després, en compliment de la seva darrera voluntat, es col·locà el taüt a la tomba de la romàntica Matilde, una parenta morta en el segle XIX per un tret d'un revolucionari. Davant de la tomba amb un espectacular àngel, figura mítica i simbòlica tan estimada per Xènius, podem llegir dos textos d'Enric Jardí (Barcelona, 1924 - Barcelona, 1998) i Rosa Fabregat (Cervera, 1933) que fan referència al lloc i a la voluntat de ser-hi enterrat. Davant la tomba d'Antoni Massanell, que queda molt a prop de la de l'Eugeni d'Ors i del panteó de Manuel Milà i Fontanals, podem llegir aquest poema epitafi. Es tracta d'un sonet d'estructura anglesa escrit per Antoni Massanell, en el qual el poeta explicita la seva vinculació amb Vilafranca del Penedès; en efecte, una vegada la mort li arribi, el seu desig és el d'ésser enterrat allà on ha tingut les seves experiències vitals més importants, on "hem après

testing image
Veu de Laura Vilardell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/eEotXGmz1lpZPEkAh2Nb.mp3

Discurs de donya Carme Karr (fragment)

Il·lustríssim senyor. Dames i cavallers:

Al deixar avui sobre la tomba de l'eximi vilafranquí aquesta corona que ens agermana, ferma com l'obra del Mestre a qui va destinada, forta com nostres tradicions, bella i florida com aquest preuat tros de terra catalana on, sota el Sant esguard del Montserrat, el bon Deu volgué posar el bressol de tants catalans il·lustres, jo vos remercio, vilafranquins, per haver-nos deixat cabre entre vosaltres en aquest dia d'eterna recordança.

No és aquest clos lloc apropiat per a l'expressió sorollosa de cap entusiasme. És lloc de pau, de silenci, de llàgrimes; lloc únic sobre la terra on tothom esdevé igual, on se veu palesa aquella equitat suprema que desfà en la mateixa pols lo que féu entrar en la vida amb els mateixos dolors.

En aquest clos, doncs, deixam que sien sols nostres cors els qui parlin, car són aquí els qui senten, els qui enyoren el baró sapient i just, els qui s'exalten alhora endreçant-li càntics de glòria. I si és cert que en poques ocasions com aquesta pot, enfront de la mort, aixecar-se vibrant un crit de vida, aixequem-lo ben alt davant d'aquesta tomba augusta, enlairem-les amb la veu de l'ànima aquestes paraules: ¡Visca en Manuel Milà i Fontanals!


Número especial de la revista "Acció"