Una plaça amb sol

Una plaça amb sol

Sots un quadrat de cel t'obres,

oh plaça, garbuix de xisclets i de colors.

El sol s'hi ajau i l'oronell et passa

esbojarrat pels crits dels venedors.

Ran de ta volta un vell alça la tassa

d'on raja ardent un vi ple de lluïssors,

i una pagesa hi llu en sa orella grassa

una arracada encesa de clarors.

Del mig se te n'aixeca una cridòria

que és so de triomf i remolí de glòria.

Vesses de llum, d'aroma i salut.

I aixís, ufana i grassa de rialles,

lluint sobre ton pit l'or de les palles,

sembles un tros de sol que hagi caigut.