El carrer de Ciutadans és un carrer de grans cases senyorials...


Obra:Girona, un llibre de records (p. 167-168)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

El carrer de Ciutadans és un carrer de grans cases senyorials, de diferents èpoques, de superba estructura perceptible sota el traüt de la vida actual, les successives transformacions i la crosta que el mal gust originat per la tràgica decadència de les famílies i una falsa concepció de la utilitat ha posat sobre d'elles. Començades algunes en els temps gòtics, en porten les marques arquitectòniques: els porxos als baixos i a sobre, les elegants verticals dels finestrals. Acabades altres en èpoques de vida menys puixant i exaltada, semblen tenir un front més obert i una horitzontalitat de ratlles més reposada. Casa Solterra, Casa Campany, Casa Benaiges, Casa Caramany... i quantes d'altres! Gairebé totes aquestes velles cases tenen avui un destí diferent del que presidí la seva fundació, però la noblesa de les seves pedres honora els burgesos que avui les habiten, les botiguetes que hi son incrustades, les activitats que es mouen en les seves vastes proporcions balderament, sense emplenar-les. Totes elles conserven el seu gran portal de pedra, el pati d'entrada, l'escala senyorial que porta al primer pis —que hom s'imagina amb salons d'un gust barrejat amb el bric-à-brac somnolent que hi han deixat les generacions successivament esborrades. Carrer de Ciutadans, delícia de la vida provinciana, salons de llum difusa, enteixinats de lluïssors vagues, mobles lluents, madurs, una mica xafats, una gota de claror en els cristalls dels llums, una estria clara en el mirall picat; absurds retrats a l'oli de família, escriptures que s'esgrogueeixen, catifes una mica pelades, parets i sostres lleugerament escrostonats, tietes conservades en càmfora, rosaris i llibres d'anar a missa i estampetes evanescents, braserets irrisoris, cuines ennoblides per un guisat de llebre o el canapè de la becada, tristesa apagada dels diumenges a la tarda, exaltacions i depressions de la tradició viva, amb els seus tics, manies, misèries, follies i les petites convencions que fan tolerable la vida humana...