La tardor de mil nou cents setanta-tres...


Obra:El carrer de la Llebre (p. 102, 105 i 119)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

La tardor de mil nou cents setanta-tres jo era un estudiant de Filosofia a Girona i vivia en una pensió, del tot tronada, al carreró de la Llebre, prop del carrer de Ciutadans. D'aquell dia que tornava a Girona, després d'haver passat amb els meus pares un estiu a muntanya, en recordo un cel i una llum, radiants, vivíssims, que em semblaren quelcom de ben simbòlic; no ho sé, com un esplet final de l'estiu...

 

La vida en aquesta pensió era un seguit d'anècdotes, trifulgues i embolics ben adients a la comèdia sainetesca de la qual tots érem actors. I si no hagués estat pel respecte i el temor que ens infonia la senyora Natàlia, allò hauria estat Troia. Amb tot, jo era el més jove dels estadants, i de bon tros. L'edat mitjana a la casa devia oscil·lar entre els cinquanta-cinc i els seixanta anys si n'excloíem les tres germanes, que haurien fet decantar la xifra ben bé més enllà de la seixantena.

 

Pobra senyora Conxita! La llarga malaltia i la mort l'havien reduïda a quasi no res. Damunt aquell llit petit, de fusta clara, amb barrots al capçal i els peus, on havia dormit pràcticament tota la seva vida, en aquella habitació de parets pàl·lides, mig despintades per la humitat, en aquella cambra que rebia només la llum filtrada del celobert, allí, el cos mort de la senyora Conxita no era res que desdís, ben al contrari, semblava un element natural, propi, com el vell armari rober, com les cadires de fullola, greixoses, com la tauleta de nit amb la imatge de la Mare de Déu de Lurdes que li havia regalat mossèn Pardàs i un bé de Déu d'estampetes. Abillada amb un vestit gris fosc, amb unes mitges noves, sostenint uns rosaris blancs entre les mans enllaçades a la cintura, amb un rostre demacrat en el qual la calavera perfilava la seva trista realitat, així restà la senyora Conxita, aquella dona que havia passat la vida ignorant, defugint, reprimint, en un vell pis del carrer de la Llebre.