Santiago Rusiñol, en aquells primers temps...


Obra:Girona i jo (p. 189-190)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Santiago Rusiñol, en aquells primers temps, vingué una mica intoxicat, encara, de la morfina. A primeres hores de la tarda —quan per a ell començava el dia—, després de prendre l'absenta en el cafè de sota les voltes de la Rambla, la visita a la farmàcia de l'amic Coll era inevitable; no obstant, la constància d'aquest i del jove metge militar senyor Pagador acabaren prompte i definitivament amb aquell rebroll insà. Més tard ho comentava amb la seva infantil ironia:

— L'aigua de l'apotecari i un metge militar poden curar-ho tot, però el que realment ho cura tot és l'absenta.

Fos una cosa, fos l'altra, fou l'època més dinàmica de l'artista i de l'escriptor. Treballava —en dues o tres teles alhora—, en els claustres de la catedral en la xardor estival, o en els obacs del Galligants, copsant els xiprers enfront de l'esglesiola romànica de Sant Pere, o la visió de les ruïnes de la Torre Gironella que feien de frontis als campanars de la Seu i Sant Feliu en començar el capvespre. Eren teles de mides grans que deixava guardades a la sagristia de la catedral o a la taverna de Can Fontan de Sant Daniel, i que ell, amb allò de "ja tenim temps", anava realitzant a poc a poc, amb un sibaritisme refinadíssim.