testing image

Girona a la tardor

 

Sota del pont camina l'aigua trista,

és l'aigua de la pluja de Tots Sants;

el cel és malva i rosa i ametista,

hi ha un or de fulles pels camins forans.

 

La Seu dreça la pàl·lida harmonia

de pedra grisa vers el cel llunyà,

i l'Àngel guaita la caputxa pia

de Sant Feliu, una miqueta enllà.

 

Sota les Voltes, la ciutat encesa

és estrident de riures i fanals,

i, cenyida de fosca, la Devesa

dreça milers de branques immortals.

 

Fa una boira que sembla un vel de fada,

sonen el clarinet i el tamborí...

I el cor, com una nit molt estrellada,

espera l'hora d'estimar i llanguir.