En arribar a l'indret de l'enrunada borda...


Obra:Rapsòdia d'Ahab (p. 306-307)
Indret:Les Agudes

El terme municipal de Fogars de Montclús inclou el cim de les Agudes (1703 m.), que termeneja també amb els municipis del Montseny i Arbúcies. Diversos han estat els autors que han tractat de la seva feresteguesa i bellesa alhora. Hi podem llegir textos poètics de Guerau de Liost, poeta montsenyenc per excel·lència, i de Lluís Solà (Vic, 1940).

També s'hi inclou el turó de l'Home (1707 m.) el cim més alt del Montseny. D'aquest punt estant encarant-nos cap al Puigmal podem llegir un dels poemes més abrandament romàntics en què evidencia els canvis introduïts per la dinàmica renovadora de les idees de la Renaixença. Escrit a Folgueroles en l'estiuada de 1888, planteja un diàleg a l'estil dels dos campanars de Canigó, entre dos cims prou característics del país.

També hi escau la lectura de la "Cançó de Soleia" a la part final de la Rapsòdia d'Ahab, d'Agustí Bartra (Barcelona, 1908 — Terrassa, 1980) en què el poeta dóna la possibilitat de salvament i redempció a l'errant esperit del capità Ahab, justament en el simbòlic cim de l'Home.

testing image

En arribar a l'indret de l'enrunada borda,
Soleia mira Ahab i diu a la paitida:

Cançó de Soleia

Per què cantes tan alegre,
oh fada dels escorrims
i de vertical caiguda
on ja t'oblides dels cims?

Del teu cos has fet rialla,
del teu tumult bell estrall.
Malmesa per moltes roques
t'eixamples com un ventall.

No vull la vida irisada
ni l'alegria del salt.
Quan els mots moren al ventre
els ulls cerquen cimal.

Jo meno Ahab a l'altura.
Massa ha viscut a l'abís.
Cal que arribi al Cim de l'Home
dolorosament submís.