Com que feia tants anys que no sabia res...


Municipi:Martorell

A la Torre de les Hores hi ha la seu de la Fundació Francesc Pujols i Morgades és una entitat privada beneficodocent, sense ànim de lucre, que neix de la voluntat de Faust Pujols i Alcover, plasmada mitjançant la carta fundacional del 17 de gener de 1992 de donar a conèixer l'obra del seu pare, Francesc Pujols i Morgades. Al jardí de l'entrada escau llegir tres fragments de la memòria que de Pujols féu Artur Bladé Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995). El primer rememorant el dia que hi va arribar de visita; el segon, Pujols explica la seva relació amb un sereno popular; i, el tercer, que podem llegir just en el repartidor que porta al despatx, també el mateix Pujols ens descriu les visites que rebia sovint a la torre. En l'antic menjador podem llegir un fragment de l'homenot que li dedicà Josep Pla. I en el despatx, un fragment del pròleg que Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) dedicà al jove poeta en què en fa un precís retrat i nous fragments del llibre de Desumvila en què Pujols explica aspectes d ela seva personalitat..
testing image
Veu d'Eusebi Coromina:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/XELZuvR2gRnmGvvEmv2N.mp3

Com que feia tants anys que no sabia res, en concret, de Pujols, el 1949 (primavera) vaig anar a Martorell i vaig tenir la sort que em rebés amb molta afabilitat.

En el menjador una mica ombradís de la Torre de les Hores, que presideix el magnífic retrat, tan elegant, que li féu el pintor Ricard Canals - retrat que, per cert, es perdé durant la guerra civil i fou recuperat a través d'estranyes circumstàncies -, davant el vas de vi de Martorell gelat amb què sol obsequiar els seus amics, Pujols em diu:

- Aviat farà vint-i-quatre anys que visc en aquesta casa. Abans de venir-hi a viure, només hi passava els estius. Vaig poder aconseguir, però, passar-hi l'estiu tot l'any. No em vaig poder mai aclimatar d'una manera completa a la ciutat. A pesar d'haver nascut, d'haver viscut, d'haver-me format la vida a Barcelona, vaig sentir, des de criatura, la necessitat de viure en la naturalesa, sobretot entre camps, rius i muntanyes, perquè en la marina, encara que també m'agrada, hi trobo a faltar la meitat del paisatge. Els rius entre les terres m'atrauen més que les terres entre els mars, i, si podia realitzar el meu ideal, viuria en una casa de pagès voltada i literalment ficada entre els arbres, per sentir-me completament dintre el paisatge. Als pintors, els agrada de veure el paisatge des de fora. A mi m'agrada veure'l des de dins. Un cert panteisme és agradable. Martorell no és pas, així, el meu ideal, però a cap altra cosa no he pogut arribar. Visc en aquesta casa que s'anomena la Torre de les Hores i estic agraït al destí que m'hi ha tancat. Sobre el seu frontispici - diguem sobre la llinda, perquè es tracta d'una torreta amb un jardinet al davant -, s'hi podrien escriure aquestes paraules:

Turris Horarum, parva sed apta.