De les èglogues del novell arquitecte (fragment)


Obra:Antologia poètica (p. 58-60)
Indret:Casa Masó
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

De les èglogues del novell arquitecte (fragment)

 

Pugeu, pugeu sense por! Les escales són creientes

i ens gronxen molt dolçament per fer-nos els peus mes àgils;

les branes, molt sàviament, per més domini són fuites

i els trespols serens i forts, amb llur ressò ens fan coratge.

 

Oh amic meu!, no haveu esglai. Les bastides són sortides,

però s'aguanten per la fe, més segures com més altes!

 

Pugem, pugem més amunt, que és el gran goig l'enlairar-se

i fugir de la ciutat deixant-la baixa i molt trista!

Pels cims el sol hi és més franc i se us fa molt més alegre,

i us parlen els campanars com amics d'igual carnatge,

i us passen els blancs coloms amb una ingènua franquesa

fregant-vos el front suat, i el vent tot vos escabella.

 

Ai, amic!, aquest teulat em té l'ànima robada,

com aquell racó de llar, petit perquè els ulls s'hi trobin,

i aquell balcó molt sortit, perquè més l'ànima hi pengi,

i aquella eixida amb tant sol perquè els jocs vinguen més rojos.

 

Mireu pel celobert! Les llums hi baixen molt dolces

i es desmaien pel despatx, per fer-lo al recull propici.

L'escala és clara pels cims per alivi del cansanci!

Tot l'ofec dels esglaons, es fon amb el blanc dels marbres!

 

Jo no sé pas lo que té aquesta casa que em parla

i em du doblat el desig d'una llar i uns ulls que hi riguin,

i em fa sentir més fortment  l'amor i la set d'abraços,

i els fills que m'han de venir i l'esposa que he de prendre!

 

Tot, ella s'hi va semblant, a l'amor que duc a dintre

que he robat dels seus ulls clars els jocs de llum de què és plena,

i els carreus, tots, són polits recordant els seus somriures!

 

Ai, casa! Ves-te aixecant amb les pedres que jo et dongui

totes tocades d'amor i florides de desitjos.

Així iràs fent-te esplendent com la dona que jo estimo

i prendràs el seu posat i els seus deixos tan excelsos.

 

Ai, casa! Jo iré cercant tota llum i tota gràcia

en son si, l'única font, i en faré honor a tes pedres!

 

I tu per aquestos dons, floriràs molt ardorosa

tota blanca per la calç, tota roja en la teulada!

 

I a la fi, quan ple d'amor, el seu bes ardent m'arribi,

tot el ritme esplendorós d'aquesta excelsa cadència

t'inondarà dolçament. I serà allavors que plena

d'un tremolor divinal, esclataràs esplendenta

en vitralles i cristalls, i en or per les altes punxes

i en brodats pels capitells, i en jaspis per les columnes,

i en aigües pels brolladors, i en roses per les finestres.