El meu carrer

El meu carrer

 

Jo de mon carrer vull dir-ne

tot allò que em té encantat.

Aquells aires que el refresquen

i el Sol que aurífic s'hi ajau,

aquells nins que vessen xiscles

i el raspinell dels teulats.

Aquella aroma qui puja

vers migdia dels cuinats,

aquell menjar de les llimes

i aquell grinyol dels xerracs,

aquell drapaire que passa

amb els canaris i els galls

i aquelles hores borroses

que baixen dels campanars.

Vull dir d'unes àurees volves

qui descansen tremolant

damunt d'alts fils que llambreguen

sots un cel asserenat.

Vull dir d'uns cants que s'escapen

d'una finestra qui trau

un llumet com una estrella

quan passa algun combregar.

Vull dir dels xiscles que esclaten

cada cop que un infant cau;

i d'aquells balcons que s'obren...

i dels braços esponjats

qui s'encletxen en les branes

al trobar-les tant frescals.

Vull dir de una font que hi raja

i d'uns càntirs enronats,

d'uns jocs qui es desfan en perles

sobre l'albura del braç

i d'unes grasses rialles

que l'aigua fan estroncar.

Vull dir d'unes diligencies

que passen tot refregant

els balcons, totes polsoses

i amb polsosos viatjants.

Vull dir d'aquell vell qui sempre

pren el sol frec del portal;

d'aquell captaire amb la saca

que s'encorba a cada pas,

d'aquell jugar de les àvies

en les tardes diumenjals;

D'aquelles portes qui es corquen

i d'aquell fanal torçat.

Vull dir del forner qui ensenya

uns muscles blancs com sos pa;

i d'aquell fuster qui enbaume

d'aroma de pi els voltants

i del ferrer qui porpreja

les cases del seu davant.

Vull dir-ne aquella frescura

qui s'aixeca del regat

i aquella flaire de palla

que uns carros hi han escampat;

les tristors d'aquella casa

de balcons entrenyinats,

i aquell llum que les faldetes

de Santa Agna fa brillar.

Jo de mon carrer vull dir-ne

aquell somriure amical

amb què tothom me saluda;

i aquell cridar-me tant franc

i aquell parar-me a les portes

i aquell tornar-ne a marxar

amb una flor més oberta

al test de les amistats.

 

Jo de mon carrer vull dir-ne

lo millor que he trobat:

aquells quatre pams de casa

que obiro del llit estant.